Seguint l’estètica de l’art abstracte, la nostra imaginació ens ha conduït aquesta vegada en la plasmació de formes i colors molt bàsics que s’utilitzen en el disseny del segle XX amb el llançament que Pieter Cornelis Mondrian va fer amb les seves obres Boradway Boogie – Wogie en el 1943 i la Gran Composició en el 1920.
La seva utilització dels colors primaris reboten contra els altres creant una pulsació vitalista en forma de ritme i de vibració òptica que reclama interseccions i fredor en les seves creacions.
La nostra inspiració i repte ha sorgit d’adaptar aquest quadre tan sutíl per convertir-lo en una forma de vendre un producte, una essència d’una marca.
La nostra imaginació va partir dels colors primaris que Piet Mondrian utilitzava com a recurs i com a identitat pròpia (ja que tothom el coneix per utilitzar aquesta tècnica) fins arribar a associar un producte que es relacions amb aquesta gamma de colors, un detergent.
El producte de la idea creativa permet mesclar roba blanca amb de colors i, per tant, en els quadres de Mondrian transmet aquesta importància òptica de la mescla del color primari amb el blanc i el negre.
En el collage present em utilitzat materials de suport paper, fotografies, imatges i teles per a la rèplica del quadre i relacionar-lo amb l’essència del producte escollit.
Piet Mondrian és un personatge que destaca per transmetre el valor dels esmentats quadres Boradway Boogie – Wogie i la Gran Composició.
En el collage em afegit el valor que volem que la marca tingui de cara al nostre públic i identitat del producte: CONFIANÇA, PURESA, OLOR I QUALITAT.
El centrifugat que idealitzem en el centre és una representació d’una rentadors plena de fotografies de persones amb robes de colors diferents representant a aquest elesctrodomèstic plena de teixits amb tota la gamma de colors.
El mural representat i fet a mà, és una forma d’avalar a un autor representant de l’art abstracte de Amersfoort que, amb enginy i imaginació va aconseguir trobar l’equilibri esperat entre els colors entrellaçats amb blocs de gris i blanc.
Àngela Real i Marina Sanchón
